French Eco-Score, l’indicador de sostenibilitat en moda que serà obligatori a partir de l’1 d’octubre

El sector tèxtil i de la moda a Europa viu un moment de transformació marcat per la pressió reguladora i l’augment de la demanda de transparència per part de consumidors i inversors. Cada baula de la cadena de valor, des del disseny fins a la distribució, es veu interpel·lada sobre l’impacte ambiental dels productes que fabrica, ven i transporta.

França ha pres la iniciativa amb una legislació pionera, el nou “Environmental Cost” (o Coût Environnemental), conegut com a French Eco-Score, que serà obligatori a partir de l’1 d’octubre de 2025. Aquest sistema d’etiquetatge ambiental mesurarà i farà públic l’impacte ambiental dels productes tèxtils nous que es venguin a França, afectant tant a empreses franceses com estrangeres, independentment de la seva mida.

El càlcul es basarà en una anàlisi de cicle de vida (LCA) que integra 16 indicadors ambientals, incloent emissions de gasos d’efecte hivernacle, ús d’aigua, consum d’energia, ús del sòl, biodiversitat o microfibres. A més, tindrà en compte variables com la durabilitat del producte o el despreniment de microfibres. Així, s’entén que es tracta d’un indicador que apel·la al fast fashion. El resultat final serà un valor numèric: com més alt sigui el nombre, més gran serà l’impacte ambiental del producte; com més baix, menor. Malgrat que inicialment es va especular que l’escala podria ser alfabètica, finalment s’ha confirmat que serà estrictament numèrica.

L’obligació cobreix categories de roba com la interior, calceteria, bany, roba exterior i punt. L’etiqueta haurà d’estar disponible tant en comerç físic com en línia, i la informació també es recollirà en el portal públic Ecobalyse. Durant el primer any, les marques podran publicar els seus propis càlculs; a partir de l’octubre del 2026, si no ho han fet, tercers podran calcular i fer públics els resultats.

Aquesta transició comporta riscos i oportunitats. Les empreses que no recopilin dades pròpies poden veure com tercers utilitzen valors genèrics i conservadors, que solen derivar en pitjors puntuacions i, per tant, en riscos reputacionals. Per contra, aquelles marques que preparin informació transparent i precisa tindran la possibilitat de controlar millor la narrativa del seu impacte ambiental, reforçant la confiança del consumidor i avançant-se a les exigències del mercat europeu.

Fotografia: Fashion Network Greece